PRINCIPIS
METODOLÒGICS
A continuació tractarem la metodologia de la nostra unitat didàctica. En
ella explicarem com serà l'organització tant espacial com temporal i
l'agrupació de l'alumnat per a realitzar les activitats. Posteriorment, ens
endinsarem en els principis de procediment, és a dir, en les tècniques i
filosofia d'ensenyança.
Organització temporal: La nostra unitat
didàctica es desenrotllarà al llarg de deu sessions de cinquanta minuts cada
una. Hem establit unes pautes generals per les quals es regiran les sessions:
- De 5 a 7 minuts per a canviar-se i posar-se la indumentària adequada.
- Els 10 minuts abans de començar les activitats anem a emprar-los per a realitzar estirades i el calfament.
- Utilitzarem trenta-cinc minuts de la classe per a realitzar les activitats que tinguem pensades per a la dita sessió.
- Els últims cinc minuts de la classe consistiran en un retorn a la calma i perquè els alumnes realitzen la higiene personal.
Organització espacial: En el centre on
realitzarem les nostres sessions de jocs d'invasió tenim:
- Camp de futbol sala exterior, i dos pistes de bàsquet encreuades en perpendicular.
- Un gimnàs que disposa de dos canastres reglamentàries, porteries mòbils
- Un magatzem de material, el qual a continuació enumerarem:
- Balons de bàsquet de grandària cinc, sis i set.Balons tant de futbol com de futbol sala reglamentaris.Balons de handbol reglamentarisBalons de vóley reglamentaris.Balons de rugbi reglamentaris.Cons distints colors i grandàries.Petos de distints colors, grandàries i talles.Esterillas, cércols, cons, piques, matalassos, cordes i la resta de material.Porteries d'hoquei.
- Comptem amb dos vestuaris, una per a xics i un altre per a xiques, els quals presenten un número determinat de dutxes, neteges i taquilles individuals, a més d'una àmplia zona per a canviar-se.
- També tenim en el gimnàs una part habilitada per a les classes teòriques, amb pissarra i pupitres.
Respecte als encarregats de
material seguirem l'orde de llista i cada dia assignarem a dos alumnes per a
traure el material, vigilar que els seus companys facen un bon ús del mateix
per a donar-los una responsabilitat i que de forma intrínseca adquirisquen
certes obligacions que els ajuden a ser més responsables, i finalment a
arreplegar-ho. Hem de tindre en compte que en el nostre grup d'alumnes hi ha un
xiquet diagnosticat autista, per tant som conscients que hem d'adaptar cada
activitat a les seues condicions. La qual cosa suposa un repte, a pesar que el
seu nivell d'autisme és prou davall, ja que la nostra metodologia està basada
en activitats d'equip.
PRINCIPIS DE PROCEDIMENT
A continuació passem a parlar un poc sobre els nostres principis
procedimentals, és a dir, sobre la filosofia que volem aplicar i amb la que
tractarem les sessions de la nostra UD. La principal característica que
pretenem que tinga, un terme que ha d’aparèixer necessàriament en cada una de
les nostres classes, és la reflexió. Pretenem allunyar-nos el més possible de
l'educació del "Donar-ho tot fet", perquè al contrari, els nostres
alumnes aprenguen i adquirisquen coneixements a partir de la indagació i
l'autodescobriment. Creiem que d'esta manera l'aprenentatge queda molt més
assentat i es reforça l’interès per saber més i millorar. Seguint este eix, les
nostres sessions han d'estar emmarcades en un àmbit respectuós. Respecte pel
material, pel company i pel professor. Este últim, per descomptat, ha de ser
recíproc. No hem d'oblidar en cap moment que no sols estem ensenyant en el camp
de l'activitat física. Molt més important és ser una persona de referència per
als xiquets i intentar educar-los moralment i amb valors, amb perspectiva cap
al futur dels xiquets. Per açò mateix, tractarem de desenrotllar valors
educatius molt presents a l'hora de realitzar un esport o un joc en equip, com
ara la camaraderia, la integració (del xiquet autista present en la nostra UD,
per exemple), inclusió, comunicació no sols amb els companys durant el joc,
sinó que podem traslladar-la a casa i fora de la classe d'educació física...
Finalment, pretenem avaluar d'una forma
contínua. No sols fixant-nos en si s'han complit els objectius proposats, que
també, sinó fixant-nos molt més en el camí que s'ha seguit fins al final, ja
que considerem que de poc servix que un xiquet sàpia a la perfecció els
conceptes tàctics del bàsquet per exemple, però siga egoista jugant i no deixe
participar als seus companys. Per a això, cada dia, sense desentendre's de la
resta, podríem fixar-nos en cinc alumnes de forma més concreta per a veure les
seues actuacions i el seu progrés, una vegada tornem a
fixar-nos en estos cincs alumnes en una classe futura.
He trobat grans dificultats per pujar l'entrada de forma lo més correcta possible en quant a l'estil. Disme si ho lliges bé. En quant al contingut crec que reunim tots els requisits del que parlares en la tutoria, ja ens dius que tal quan la lliges.
ResponderEliminarSalutacions!
Hola de nuevo.
ResponderEliminarAhora se leen mejor vuestras entradas. Ahí os dejo algunos comentarios:
“calfament” > escalfament
“Organització espacial” > si también mencionáis los materiales lo denominaría Organització espacial i material
“Hem de tindre en compte que en el nostre grup d'alumnes hi ha un xiquet diagnosticat autista...” Yo esta indicación lo dejaría para la introducción de un apartado de Atención a la diversidad. En todo caso, en el apartado de organización de alumnado indicaría si habrá algún alumno o alumna que se encargue de ayudar al niño con autismo, si ese rol es fijo en un/s persona/s o si va cambiando.
Echo en falta algunos aspectos organizativos: ¿quién va a elegir los componentes de los equipos? ¿con qué criterio? ¿los juegos variarán de sesión en sesión o se mantendrán a lo largo de la UD?
Los principios de procedimiento están bien aunque personalmente me gusta más organizarlos en forma de viñeta o numerados, es más fácil tenerlos en cuenta
Faltan los aspectos metodológicos específicos de la Ef: estrategias en la práctica, estilos de enseñanza, etc.
Un saludo,
Rodrigo
Ah, se me olvidaba. No estaría mal que hicierais mención de modelos de enseñanza deportiva, en vuestro caso me da la impresión que os basáis en el modelo Teaching Games for Understanding (que desarrollaron Bunker, Thorpe y Almond) y que introdujeron en el contexto español Devís y Peiró como Modelo comprensivo de enseñanza deportiva.
ResponderEliminarSi queréis algo de bibliografía al respecto (tanto de unos como de otros) os la puedo facilitar, puede ser interesante de cara al futuro si estáis interesados en la mención de Ef.
Un saludo,
Rodrigo