SISTEMA D'AVALUACIÓ

L'avaluació,  dins de l´educació, és  un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb l´objectiu de formular judicis de valor i simultàniament servir de guia per tal de prendre decisions.

Podem diferenciar entre tres models d´avaluació:

1.- Avaluació sumativa: Es aquella que es fa al acabar el procés d´ensenyament, amb la finalitat de conèixer si s´aconsegueixen dur a terme els objectius que foren pactats durant l´inici d´aquest procés. A més, s´encarrega de comprovar els coneixements i habilitats que els estudiants han adquirit durant tot el procés d´aprenentatge per mitjà d´una nota.

2.- Avaluació diagnòstica: Es l´avaluació que ens permet evidenciar el que sap l´alumne, i a partir de ací, iniciar el procés d´ensenyament, adequant els nostres mètodes o estratègies d´ensenyament al nivell que tinguin els nostres estudiants.

A continuació anem a definir l´avaluació formativa, que es la que hem escollit per a la nostra Unitat Didàctica, per tant, a més de la definició, incorporarem les característiques pertanyents a aquest mètode d´avaluació.

3.- Avaluació formativa: Es aquella avaluació que permet orientar i millorar el procés d´ensenyament, la quan permet obtindré informació valuosa sobre l´avanç que cada estudiant ha adquirit fins al moment, permetent així detectar quines son les debilitats o en quin punt es necessari reestructurar les estratègies que s´han anat utilitzant.

Les característiques d'aquest sistema d'avaluació són:

• 1.       S´aplica durant el procés d´ensenyament, aquest tipus d´avaluació controla l´avanç que l'estudiant va obtenint durant tot el procés.
• 2.       Pot ser o no mesurable.
• 3.       Dóna a conèixer l´avanç que l´estudiant ha adquirit fins al moment, permetent així detectar a temps les debilitats de cada estudiant.
• 4.       Permet al professor identificar quins mètodes i estratègies estan fallant.

MOMENT D´AVALUACIÓ

Pel que fa al moment d´avaluació, hem elegit l´avaluació continua, es a dir, ens centrarem en avaluar cada dia a un grup d´alumnes, i en el cas de que l´avaluació sigui negativa cap a algun alumne en concret, el tornaríem a avaluar passat un temps. Amb açò el que estem fent és que si un alumne realitza una de les activitats incorrectament, li estem donant una nova oportunitat, és a dir, tots els alumnes no tenen tots els dies la mateixa actitud de cara a l´assignatura ja que poden tindre un mal dia i no actuar de forma correcta. Per tant, podem dir que el que avaluarem es l´aprenentatge de l´alumne durant tot el procés d´ensenyament, ja que l´alumnat pot passar de ser avaluat negativament a ser avaluat de forma positiva.

QUÈ SE AVALUA?

Seguint amb aquest model d´avaluació, el que tractarem de fer és avaluar diàriament als nostres alumnes per igual, observant si els alumnes arriben a aconseguir els objectius proposats per a cada sessió. Avaluarem: la seua participació als jocs (si es activa o no), si tenen en compte els valors educatius a l´hora de fer un dels jocs (respectar torns de paraula, tindre cura del material, respectar als companys, etc.) i els  fonaments teòrics que hi ha darrere de la pràctica (regles dels jocs, estratègies, processos tàctics, etc.).

QUI AVALUA?

És una avaluació  compartida, ja que no sols es el professor qui avalua, sinó que l´alumnat també participa en aquest procés. Es a dir, els alumnes també tindran que dur a terme un procés d´auto-avaluació, en el que posteriorment tindran que ficar en comú amb els punts de vista del professor, de forma que l´avaluació al final del procés, sigui una síntesi de les idees tant d´alumnat com del professor.

METODOLOGIA A LA NOSTRA UNITAT DIDÀCTICA (2)

PRINCIPIS METODOLÒGICS

A continuació tractarem la metodologia de la nostra unitat didàctica. En ella explicarem com serà l'organització tant espacial com temporal i l'agrupació de l'alumnat per a realitzar les activitats. També parlarem al voltant de estrategies, técniques i estils d’ensenyança. Posteriorment, ens endinsarem en els principis de procediment, és a dir, en les tècniques i filosofia que regiran la nostra UD.

Organització temporal: La nostra unitat didàctica es desenrotllarà al llarg de deu sessions de cinquanta minuts cada una. Hem establit unes pautes generals per les quals es regiran les sessions:

●       De 5 a 7 minuts per a canviar-se i posar-se la indumentària adequada.

●       Els 10 minuts abans de començar les activitats anem a emprar-los per a realitzar estirades i l'escalfament.

●       Utilitzarem trenta-cinc minuts de la classe per a realitzar les activitats que tinguem pensades per a la dita sessió.

●       Els últims cinc minuts de la classe consistiran en un retorn a la calma i perquè els alumnes realitzen la higiene personal.

Organització espacial i material: En el centre on realitzarem les nostres sessions de jocs d'invasió tenim:

●       Camp de futbol sala exterior, i dos pistes de bàsquet encreuades en perpendicular.

●      Un gimnàs que disposa de dos canastres reglamentàries, porteries mòbils

●      Un magatzem de material, el qual a continuació enumerarem:

○      Balons de bàsquet de grandària cinc, sis i set.

○      Balons tant de futbol com de futbol sala reglamentaris.

○      Balons de handbol reglamentaris

○      Balons de vóley reglamentaris.

○      Balons de rugbi reglamentaris.

○      Cons distints colors i grandàries.

○      Petos de distints colors, grandàries i talles.

○      Esterillas, cércols, cons, piques, matalassos, cordes i la resta de material.

○      Porteries d'hoquei.

●      Comptem amb dos vestuaris, una per a xics i un altre per a xiques, els quals presenten un número determinat de dutxes, neteges i taquilles individuals, a més d'una àmplia zona per a canviar-se.

●      També tenim en el gimnàs una part habilitada per a les classes teòriques, amb pissarra i pupitres.

Organització de l'alumnat: L’enfocament que hem triat per a la nostra unitat didàctica es basa en els jocs d'invasió, per tant, es pot suposar que la majoria de les nostres activitats es van a desenrotllar per mitjà del treball amb grups grans, i obviarem les activitats individuals, per a potenciar el treball col·lectiu que és indispensable per als esports d'equip i jocs d'invasió en general.

Respecte als encarregats de material seguirem l'orde de llista i cada dia assignarem a dos alumnes per a traure el material, vigilar que els seus companys facen un bon ús del mateix per a donar-los una responsabilitat i que de forma intrínseca adquirisquen certes obligacions que els ajuden a ser més responsables, i finalment a arreplegar-ho. Hem de tindre en compte que en el nostre grup d'alumnes hi ha un xiquet diagnosticat autista, per tant som conscients que hem d'adaptar cada activitat a les seues condicions. La qual cosa suposa un repte, a pesar que el seu nivell d'autisme és prou davall, ja que la nostra metodologia està basada en activitats d'equip.  Per tal de ajudar a integrar aquest alumne el màxim possible, en cada sessió hi haurà un professor de recolçament seguint la classe amb ell, per tal que no es despiste i tinga una persona de referencia en qualsevol moment que es trobe un poc perdut.

Estrategies en la pràctica: Cóm anem a fer la progressió de l'aprenentatge en la nostra UD?

●       La estrategia que considerem me eficaç per a aconseguir els objectius i s’adequa més a la nostra filosofia es una global modificant la situació real, es a dir, modificant el context per tal que els alumnes reflexiones a partir d’aquests canvis.

Técniques/estils d’ensenyança: Cóm serà la relació alumne-professor a l’hora de guiar l’aprenetatge dels discents? Cóm serà el rol de cadascú en la presa de decisions?

●       En nuestra UD treballarem en base a l’estil de descubriment guiat per part de l’alumnat. Pretenem que les nostres sesions estiguen marcades per un clima d’indagació, on donem la menor quantitat d’informació possible i que tot el que s’aprenga siga de forma intrínseca.

PRINCIPIS DE PROCEDIMENT

A continuació passem a parlar un poc sobre els nostres principis procedimentals, és a dir, sobre la filosofia que volem aplicar i amb la que tractarem les sessions de la nostra UD.

●       La principal característica que pretenem que tinga, un terme que ha d’aparèixer necessàriament en cada una de les nostres classes, és la reflexió. Pretenem allunyar-nos el més possible de l'educació del "Donar-ho tot fet", perquè al contrari, els nostres alumnes aprenguen i adquirisquen coneixements a partir de la indagació i l'autodescobriment. Creiem que d'esta manera l'aprenentatge queda molt més assentat i es reforça l’interès per saber més i millorar.

●       Seguint este eix, les nostres sessions han d'estar emmarcades en un àmbit respectuós. Respecte pel material, pel company i pel professor. Este últim, per descomptat, ha de ser recíproc. No hem d'oblidar en cap moment que no sols estem ensenyant en el camp de l'activitat física. Molt més important és ser una persona de referència per als xiquets i intentar educar-los moralment i amb valors, amb perspectiva cap al futur dels xiquets. Per açò mateix, tractarem de desenrotllar valors educatius molt presents a l'hora de realitzar un esport o un joc en equip, com ara la camaraderia, la integració (del xiquet autista present en la nostra UD, per exemple), inclusió, comunicació no sols amb els companys durant el joc, sinó que podem traslladar-la a casa i fora de la classe d'educació física...

●       Finalment, pretenem avaluar d'una forma contínua. No sols fixant-nos en si s'han complit els objectius proposats, que també, sinó fixant-nos molt més en el camí que s'ha seguit fins al final, ja que considerem que de poc servix que un xiquet sàpia a la perfecció els conceptes tàctics del bàsquet per exemple, però siga egoista jugant i no deixe participar als seus companys. Per a això, cada dia, sense desentendre's de la resta, podríem fixar-nos en cinc alumnes de forma més concreta per a veure les seues actuacions i el seu progrés, una vegada tornem a fixar-nos en estos cincs alumnes en una classe futura.

OBJECTIUS, CONTINGUTS I COMPETÈNCIES (3)

A continuació anem a redactar els objectius, continguts i competències de la nostra unitat didàctica. Hem intentat marcar-nos uns objectius dins de les circumstàncies i d'una metodologia que es base en l’aprenentatge autònom en base a la reflexió.

1· OBJECTIUS

OBJECTIUS DE ÀREA (O.A.):

Per a instaurar els objectius que tindrem presents en la nostra UD, ens hem basat en el Real Decret 111/2007, del Consell, en el qual s´estableix el currículum de l´Educació Primària en la Comunitat Valenciana (2007/9730), ja que hi ha absència d´objectius d´àrea en les normativa vigent (Real Decret 126/2014 i Decret 108/2014). En primer lloc anomenarem els objectius d´àrea (O.A.) relacionant-los amb els objectius didàctics (O.D.) que plantejarem a la nostra UD i que apareixeran a continuació d´aquests.

L’àrea d´ensenyança de l’Educació física a l´etapa de l´educació primària tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:

1. Conèixer i valorar el seu cos i l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudi de les seues possibilitats motrius, de relació amb els altres i com a recurs per a organitzar el temps lliure.
1. Mostrar una actitud responsable, participativa i activa. (10 O.D.)
2. Valorar l'esforç personal i de la resta de alumnes. (13 O.D.)
2. Apreciar l’activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable cap a un mateix i les altres persones, i reconeixent els efectes de l’exercici físic, de la higiene, de l’alimentació i dels hàbits posturals sobre la salut.
1. Mostrar una actitud responsable, participativa i activa. (10 O.D.)
3. Utilitzar les seues capacitats físiques, habilitats motrius i el seu coneixement de l’estructura i funcionament del cos per a adaptar el moviment a les circumstàncies i condicions de cada situació.
1. Aprendre i dur a terme aquelles estratègies del joc relacionades amb la cooperació, invasió, etc., d´acord amb les regles que presenta el joc. (9 O.D.)
2. Comprendre, acceptar i dur a terme correctament les regles del joc que es planteja. (11 O.D.)
3. Aprendre a jugar cooperativament amb la resta d´alumnes. (14 O.D.)
4. Aprendre a jugar a jocs d´invasió respectant als demés. (15 O.D.)
4. Adquirir, triar i aplicar principis i regles per a resoldre problemes motors i actuar de manera eficaç i autònoma en la pràctica d’activitats físiques, esportives i artisticoexpressives. 
1. Adaptar-nos a les circumstàncies adverses entre algun alumne/a i ajudar-lo a participar de la forma més adequada possible. (5 O.D.) 
2. Aprendre i dur a terme aquelles estratègies del joc relacionades amb la cooperació, invasió, etc., d´acord amb les regles que presenta el joc. (9 O.D.)
3. Mostrar una actitud responsable, participativa i activa. (10 O.D.)
4. Comprendre, acceptar i dur a terme correctament les regles del joc que es planteja. (11 O.D.)
5. Realitzar de forma autònoma activitats fisicoesportives que exigisquen un nivell d’esforç, habilitat o destresa, posant l’èmfasi en l’esforç.
1. Aprendre a respectar i valorar al contrari, així com no ocasionar-los danys físics ni morals. (2 O.D.)
2. Valorar el joc i veure'l com un element integrat en la societat i la cultura. (7 O.D.)
3. Participar activament en els jocs plantejats. (8 O.D.)
4. Aprendre i dur a terme aquelles estratègies del joc relacionades amb la cooperació, invasió, etc., d´acord amb les regles que presenta el joc. (9 O.D.)
5. Comprendre, acceptar i dur a terme correctament les regles del joc que es planteja. (11 O.D.)
6. Veure el joc com un element per a relacionar-nos, divertir-nos i no per a competir ni crear cap conflicte. (12 O.D.)
7. Valorar l'esforç personal i de la resta de alumnes. (13 O.D.)
8. Aprendre a jugar cooperativament amb la resta d´alumnes. (14 O.D.)
9. Aprendre a jugar a jocs d´invasió respectant als demés. (15 O.D.) 
6. Regular i dosificar l’esforç, arribant a un nivell d’autoexigència d’acord amb les seues possibilitats i la naturalesa de la tasca, i desenrotllant actituds de tolerància i respecte a les possibilitats i les limitacions dels altres.
1. Valorar l'esforç personal i de la resta de alumnes. (13 O.D.)
2. Mostrar una actitud responsable, participativa i activa. (10 O.D.)
7. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de manera estètica creativa i autònoma, comunicant sensacions, emocions i idees. 
1. Aprendre a respectar i valorar al contrari, així com no ocasionar-los danys físics ni morals. (2 O.D.) 
2. Veure el joc com un element per a relacionar-nos, divertir-nos i no per a competir ni crear cap conflicte. (12 O.D.)
8. Desenrotllar la iniciativa individual i l’hàbit de treball en equip, acceptant les normes i regles que prèviament s’establisquen.
1. Adquirir les nocions tàctiques bàsiques dels jocs d´invasió. (1 O.D.)
2. Fer aprendre als alumnes mitjançant la pròpia reflexió. (4 O.D.)
3. Fomentar la participació de tots els alumnes, així com el seu aprenentatge en base a les posteriors reflexions. (6 O.D.)
4. Aprendre i dur a terme aquelles estratègies del joc relacionades amb la cooperació, invasió, etc., d´acord amb les regles que presenta el joc. (9 O.D.)
5. Comprendre, acceptar i dur a terme correctament les regles del joc que es planteja. (11 O.D.)
6. Valorar l'esforç personal i de la resta de alumnes. (13 O.D.)
9. Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de cooperació per a aconseguir objectius comuns, resolent per mitjà del diàleg els conflictes que puguen sorgir i evitant discriminacions per característiques personals, de gènere, socials i culturals.
1. Aprendre a respectar i valorar al contrari, així com no ocasionar-los danys físics ni morals. (2 O.D.)
2. Adaptar-nos a les circumstàncies adverses entre algun alumne/a i ajudar-lo a participar de la forma més adequada possible. (5 O.D.)
3. Valorar el joc i veure'l com un element integrat en la societat i la cultura. (7 O.D.)
4. Aprendre i dur a terme aquelles estratègies del joc relacionades amb la cooperació, invasió, etc., d´acord amb les regles que presenta el joc. (9 O.D.)
5. Mostrar una actitud responsable, participativa i activa. (10 O.D.)
6. Veure el joc com un element per a relacionar-nos, divertir-nos i no per a competir ni crear cap conflicte. (12 O.D.)
7. Valorar l'esforç personal i de la resta de alumnes. (13 O.D.)
8. Aprendre a jugar cooperativament amb la resta d´alumnes. (14 O.D.)
9. Aprendre a jugar a jocs d´invasió respectant als demés. (15 O.D.)
10. Conéixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d’espectador.
1. Valorar el joc i veure'l com un element integrat en la societat i la cultura.          (7 O.D.)
2. Participar activament en els jocs plantejats. (8 O.D.)
3. Aprendre i dur a terme aquelles estratègies del joc relacionades amb la cooperació, invasió, etc., d´acord amb les regles que presenta el joc. (9 O.D.)
4. Mostrar una actitud responsable, participativa i activa. (10 O.D.)
5. Comprendre, acceptar i dur a terme correctament les regles del joc que es planteja. (11 O.D.)
11. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a l’àrea.
1. Adquirir les nocions tàctiques bàsiques dels jocs d´invasió. (1 O.D.)
2. Respectar les instal·lacions i el material. (3 O.D.)

2· CONTINGUTS

• Reconeixement, nomenament i classificació de jocs i activitats esportives, estes últimes segons la forma d’utilitzar l’espai i el tipus de participació dels jugadors (psicomotrius o individuals, d’oposició, de cooperació i de cooperació-oposició o col·lectius), la varietat de contextos lúdics i l’anàlisi de l’estructura (blanc diana, de camp i bat, de pista dividida, mur o paret i invasió) i el major o menor caràcter utilitari (formals, informals i semiformals). 
• Participació en activitats esportives psicomotrius o individuals (p. ex., salt de llargada o llançament de javelina, disc i martell), d’oposició, de cooperació i de cooperació-oposició o col·lectives, amb especial referència a la modalitat autòctona de pilota valenciana.
• Aplicació adequada de la tècnica i la tàctica en activitats esportives. Planificació, organització i gestió de projectes individuals o col·lectius.
• Cooperació i socialització per a la creació de treballs expressius.
• Establiment d’estratègies de supervisió. Selecció de la informació técnica i els materials. Presa de decisions i calibratge d’oportunitats i riscos. Aportació de solucions originals als problemes. Transformació d’idees en accions.
• Establiment de criteris per a avaluar el projecte i el producte amb ajuda de guies. Admissió dels propis errors i aprenentatge d’aquests. Millora del producte i del procés després de l’avaluació.
• Desenvolupament de projectes en equip, transformant idees en accions.
• Presa de decisions i calibratge d’oportunitats i riscos. Trobada del sentit del seu treball en una tasca complexa que n’afecta diversos.
• Participació en l’organització de jocs, activitats d’expressió, esportives i en el medi natural 
• Estímul de l’entusiasme per les perspectives i els objectius compartits.
• Sensibilitat i comprensió dels punts de vista dels altres. Compromís per a demanar el consens i el suport dels altres.
• Organització espaciotemporal en situacions motrius complexes. A l’hora de realitzar exercicis de desmarcatges.
• Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions habituals amb entorns desconeguts.
• Anàlisi d’informació verbal i no verbal d’exposicions, descripcions, instruccions, conferències breus, i textos orals en què s’expressen opinions i preferències (debats i reflexiones després de cada exercici.
• Estiraments a la fi d’una activitat física.

    3· COMPETÈNCIES

      Competències generales de l’etapa primària.

      Guiats per les competències claus per l´aprenentatge permanent i formatiu que va establir la Direcció General d´Educació i Cultura del Parlament Europeu en l´any 2006, hem decidit que per a la nostra Unitat Didàctica les més convenients són les següents:

      Aprendre a aprendre: aquesta competència és la habilitat per a iniciar l´aprenentatge, per a organitzar el seu propi aprenentatge i gestionar tant el temps com la informació de forma correcta i eficaç, tant individualment com en grup. És una de les principals competències que volen dur a terme en la nostra UD, ja que aquesta implica que l´alumne siga conscient del propi procés d´aprenentatge, sent capaç de superar els obstacles que se li interposen. Per tant, implica que l´alumne siga capaç d´adquirir, processar i assimilar nous coneixements i capacitats, recolçant-se en experiències vitals amb el fi de aplicar aquests coneixements nous. Tant la motivació com la confiança, són dos factors claus en aquesta competència.

     

      Aquesta competència la podem dur a terme, fent reflexionar als alumnes després o a mitjan de cadascuna de les activitats per a que així vagen recapacitant i asimilant aquells coneixements que els resulten nous, per tal de aplicar-los a la resta de activitats i no recaure en els mateixos errors que abans.

      Competència social i cívica: aquesta competència recull totes les formes de comportament que preparen a les persones per a participar de forma eficaç i constructiva en la vida social i professional, especialment en societats cada vegada més diversificades com també per tal de resoldre conflictes.

     

      Amb aquesta competència tractarem de fer veure als alumnes diferents maneres correctes de resoldre qualsevol conflicte que hi aparega en les diferents activitats, per tal de fer participar a tot l´alumnat en la resolució d´aquests problemes aportant les diferents idees de cadascun d´ells. Així, estarem ensenyant als alumnes a resoldre problemes en la seua vida diaria.

      Per a dur a terme aquestes competències que acabem de exposar, possarem en pràctica el model inductiu, el qual a partir de les CCCC concretes estableix una sèrie de competències generals que són comuns a totes les assignatures del currículum. Es a dir, a partir de competències que anem a desenvolupar a en l´Educació física, les relacionem amb les comuns a la resta d´assignatures.

      Competències d'àrea: Educació física. Què ha d'aconseguir el xiquet ja finalitzada l'etapa de primària? 

• 1. Adaptar els desplaçaments i bots a diferents tipus d'entorns que puguen ser desconeguts i presenten un cert grau d'incertesa.
• 2.      Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils, sense perdre el control dels mateixos en els jocs i activitats motrius que ho requerisquen, amb ajust correcte a la situació en el terreny de joc, a les distàncies i a les trajectòries.
• 3.      Actuar de forma coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar­se a un o més adversaris en un joc col∙lectiu, ja siga com atacant o com a defensor.
• 4.      Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i la pràctica d'activitats esportives, l'esforç personal, propi i alié, i les relacions que s'establixen amb el grup (camaraderia, competència, cooperación...) i actuar d'acord amb estos.
• 5.      Saber fer front a les diferents situacions conflictives que es generen al llarg del joc, de forma que es puguen resoldre de forma coherent i crítica.
• 6.      Mostrar conductes actives per a incrementar globalment la condició física, ajustant la seua actuació al coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions corporals i de moviment.
• 7.      Millorar la visió/percepció espacial en un situació jugada amb oposició, amb capacitat de decisió en vista d'una habilitat oculo-manual.
• 8.      Increment de les capacitats cooperatives per un fi comú.
• 9.      Aplicació dels principis tàctics bàsics dels jocs de invasió.

ANÀLISI DEL CONTEXT (3)

Aquest és el blog format per Paolo Fiarni, Carlos Alandete, Jorge Campos, David Plazas i Benjamín García, i serà utilitzat a partir d’ara per compartir totes les parts que comprendrà la nostra unitat didàctica d’aquesta assignatura. Seria tot un plaer que participareu si ho veieu convenient.

Hui anem a parlar de l’anàlisi del context on se donarà a terme la nostra unitat didàctica. Un marc reial en el que treballarem a fons per fer-ho el millor possible.

El CEIP San Francisco de Borja és un col·legi d'ensenyança publica, amb educació infantil i primària, que ofereix als seus alumnes la línia P.E.V. (Programa d'Ensenyança en Valencià) i incorpora la llengua anglesa en tots els cursos a partir dels 3 anys. Este centre està situat al centre del poble de Llombai, una localitat de la Ribera Alta (propera a Catadau i Alfarb) i que compta amb una superfície territorial de 55´6 km2 i una població d'uns 2.800 habitants.

Aquest centre educatiu pretén educar xiquets i xiquetes de diferents ètnies a través del coneixement, la solidaritat, la voluntat de les coses bones i la sensibilitat, tot açò motivant els alumnes i estimulant la creativitat i el talent de cada un d'ells. Quant al centre, les característiques que presenta són un tant inadequades tant per a l'alumnat com per al professorat, ja que, entre moltes altres, es troba en constants reformes, amb algunes aules inutilitzades, sense unes instal·lacions esportives (gimnàs) apropiades perquè els alumnes desenvolupen les classes d'educació física, aquest fet dificulta molt la posada en pràctica d’activitats psicomotrius quan el oratge no acompanya, per exemple si plou. En el cas de que el oratge fora negatiu per a eixir al pati, es faria una classe teòrica, mirant vídeos de esportistes amb alguna dificultat psíquica o física que hagen aconseguit auto superar-se a l’esport. El centre també compta amb un carrer a prop on tradicionalment s’ha jugat a distintes modalitats de pilota valenciana i que ens pot servir per a posar en pràctica algun joc d’invasió. A més, comparteixen el frontó (part del pati de l’escola) amb el club de frontenis del poble, succés que ha fet patir als vestuaris (que després gasta l’escola) alguna agressió dels equips visitants de frontenis. Amés, com anem a enfocar la unitat didàctica als jocs i els esports, cal dir que no existeix camp de basquet, però si dues cistelles soltes enganxades a la paret. Pel que fa al futbol si que existeix camp de futbet i porteries col·locades com es degut i que al mateix camp estan pintades les línies de handbol també, però d’altre color per a diferenciar-les de les de futbet.

D'altra banda, el departament d'educació física està format per dos professors: Gregori, professor d'E.F., i Esteban, professor d'E.F. i tutor de 3r primària. Estos dos professors comparteixen un mateix despatx i s'encarreguen d'impartir les classes de gimnàstica a tots els cursos. Compten amb una habitació on guarden tots els materials necessaris per a l'assignatura, on gaudeixen de matalassos, pilotes de: futbol, basquet, tennis, medicinals, plàstic, etc. A més, tenen estic de hoquei, raquetes de tennis, bat de beisbol, etc. En definitiva, gaudeixen d’un material prou complet per a poder desenvolupar la unitat didàctica de jocs i esports.

Per últim, l'alumnat del centre pertany a diferents ètnies ,però estan ben integrats, les classes no sobrepassen els 20 alumnes i presenten el mateix nombre de xiquets i xiquetes. Hi ha unes aules crides CIL (Aula de Comunicació i Llenguatge) [A partir d´ara CIL], on van uns 7 o 8 xiquets amb autisme, però també poden estar en els seus cursos de forma natural junt amb un professor de reforç.

La classe amb la qual durem a terme la nostra UD és tracta de 6é de primària, la qual hi està formada per dotze alumnes, entre els que hi ha 7 xiquets i 5 xiquetes. Dins d´aquest grup de xiquets, hi ha un que pateix autisme, però sols ve certes hores a la setmana ja que té la seua pròpia classe CIL, però és capaç d´integrar-se dins del grup d´alumnes de la seua mateixa edat. Quan aquest alumne s´incorpora a la classe d´educació física, hem de adaptar en certa mesura les activitats corresponents per tal d´integrar-lo i fer-lo partícip de la manera més adequada possible. Es capaç de participar en totes aquestes activitats mentre no l´envolten tota la resta de forma incorrecta, ja que aquest s'atorrolla i es bloqueja, amb la qual cosa deixa de participar i açò és el que pretenem que no ocorrega, sobretot quan l'alumne autista és troba amb nosaltres a classe.

Pel que fa als alumnes repetidors, no hi trobem cap a classe, però si que hi ha dos alumnes entre els quals observem freqüentment problemes. Quan aquests dos es barallen a classe, interrompen les activitats i, per tant, fan perdre un temps que la resta podria aprofitar realitzant les activitats proposades. Així mateix, no actuem amb agressivitat davant d'aquesta situació sino tot el contrari, intentem aprofitar aquests problemes per tal de fer reflexionar als alumnes i que ens proposen solucions pròpies per a poder realitzar correctament les activitats i a la vegada, evitar que es produeixin aquestes dificultats.

Respecte al desenvolupament psicomotriu dels nostres alumnes podem dir que en general tant els xics com les xiques, estan prou ben desenvolupats en aquest aspecte. Per una banda, trobem en els xics l'excepció de l´alumne autista, que com hem explicat abans, li resulta més complex desenvolupar-se al mateix ritme que la resta, ja que a la mínima que es posa un poc nerviós, es bloqueja mentalment impedint-li seguir realitzant l'activitat en eixe mateix moment. En canvi, una de les xiques presenta unes característiques boníssimes per a practicar esport,  així com un del xiquets. Pel que fa a la resta de la classe, no tenen dificultats per a fer moviments coordinats i dur a terme les classes com cal.

En definitiva, la majoria dels alumnes de 6é tenen els moviments motrius suficientment madurs, és a dir, saben coordinar diferents moviments a la vegada per a dur a terme i participar adequadament en les activitats que formen aquesta unitat didàctica.

En quant a l’afectivitat, tenim un alumne no gaudeix de figura paterna per unes determinades circumstàncies, per tant, pot tindre alguna carència afectiva directa. Pel que fa al xiquet amb autisme, li costa fer actes afectius a la resta, encara que l’ajuden a fer alguna cosa, no ho sap agrair com cal.

Per acabar, cal dir que al tractar-se d’alumnes de 6é de primària, ja tenen un desenvolupament cognitiu suficient per a poder prestar atenció a les reflexions del professor, com per a fer les seues pròpies reflexions.