Hola a tots, aquest és el blog format per Paolo Fiarni, Carlos Alandete,
Jorge Campos, David Plazas i Benjamín García, i serà utilitzat a partir d’ara
per compartir totes les parts que comprendrà la nostra unitat didàctica
d’aquesta assignatura. Seria tot un plaer que participareu si ho veieu
convenient.
Hui anem a parlar de l’anàlisi del context on se donarà a terme la nostra
unitat didàctica. Un marc reial en el que treballarem a fons per fer-ho el
millor possible.
El CEIP San Francisco de Borja és un col·legi d'ensenyança publica, amb
educació infantil i primària, que ofereix als seus alumnes la línia P.E.V.
(Programa d'Ensenyança en Valencià) i incorpora la llengua anglesa en tots els
cursos a partir dels 3 anys. Este centre està situat al centre del poble de
Llombai, una localitat de la Ribera Alta (propera a Catadau i Alfarb) i que
compta amb una superfície territorial de 55´6 km2 i una població d'uns 2.800
habitants.
Aquest centre educatiu pretén educar xiquets i xiquetes de diferents
ètnies a través del coneixement, la solidaritat, la voluntat de les coses bones
i la sensibilitat, tot açò motivant els alumnes i estimulant la
creativitat i el talent de cada un d'ells. Quant al centre, les
característiques que presenta són un tant inadequades tant per a l'alumnat com
per al professorat, ja que, entre moltes altres, es troba en constants
reformes, amb algunes aules inutilitzades, sense unes instal·lacions esportives
(gimnàs) apropiades perquè els alumnes desenvolupen les classes d'educació física,
aquest fet dificulta molt la posada en pràctica d’activitats psicomotrius quan
el oratge no acompanya, per exemple si plou. En el cas de que el oratge fora
negatiu per a eixir al pati, es faria una classe teòrica, però didàctica,
mirant vídeos de esportistes amb alguna dificultat psíquica o física que hagen
aconseguit auto superar-se a l’esport. El centre també compta amb un carrer a
prop on s’ha jugat a pilota i raspall tota la vida i que ens pot servir per a
posar en pràctica algun joc d’invasió. A més, comparteixen el frontó (part del
pati de l’escola) amb el club de frontenis del poble, succés que ha fet patir
als vestuaris (que després gasta l’escola) alguna agressió dels equips
visitants de frontenis. Amés, com anem a enfocar la unitat didàctica als jocs i
els esports, cal dir que no existeix camp de basquet, però si dues cistelles
soltes enganxades a la paret. Pel que fa al futbol si que existeix camp de
futbet i porteries col·locades com es degut i que al mateix camp estan pintades
les línies de handbol també, però d’altre color per a diferenciar-les de les de
futbet.
D'altra banda, el departament d'educació física està format per dos
professors: Gregori, professor d'E.F., i Esteban, professor d'E.F. i tutor de
3r primària. Estos dos professors comparteixen un mateix despatx i
s'encarreguen d'impartir les classes de gimnàstica a tots els cursos. Compten
amb una habitació on guarden tots els materials necessaris per a l'assignatura,
on gaudeixen de matalassos, pilotes de: futbol, basquet, tennis, medicinals,
plàstic, etc. A més, tenen estic de hoquei, raquetes de tennis, bat de beisbol,
etc. En definitiva, gaudeixen d’un material prou complet per a poder
desenvolupar la unitat didàctica de jocs i esports.
Per últim, l'alumnat del centre pertany a diferents ètnies ,però
estan ben integrats, les classes no sobrepassen els 20 alumnes i presenten el
mateix nombre de xiquets i xiquetes. Hi ha unes aules crides CIL, on van uns 7
o 8 xiquets autistes, però també poden estar en els seus cursos de forma natural
junt amb un professor de reforç.
La classe amb la qual durem a terme la nostra UD és tracta de 6é de
primària, la qual hi està formada per dotze alumnes, entre els que hi ha 7
xiquets i 5 xiquetes. Dins d´aquest grup de xiquets, hi ha un que és autista
però sols ve certes hores a la setmana ja que té la seua pròpia classe CiL
(Aula de Comunicació i Llenguatge), però és capaç d´integrar-se dins del grup
d´alumnes de la seua mateixa edat. Quan aquest alumne s´incorpora a la classe
d´educació física, hem de adaptar en certa mesura les activitats corresponents
per tal d´integrar-lo i fer-lo partícip de la manera més adequada possible. Es
capaç de participar en totes aquestes activitats mentre no l´envolten tota la
resta de forma incorrecta, ja que aquest s'atorrolla i es bloqueja, amb la qual
cosa deixa de participar i acò és el que pretenem que no ocorrega, sobretot
quan l'alumne autista és troba amb nosaltres a classe.
Pel que fa als alumnes repetidors, no hi trobem cap a classe, però si que
hi ha dos alumnes entre els quals observem freqüentment problemes. Quan aquests
dos es barallen a classe, interrompen les activitats i, per tant, fan perdre un
temps que la resta podria aprofitar realitzant les activitats proposades. Així
mateix, no actuem amb agressivitat davant d'aquesta situació sino tot el
contrari, intentem aprofitar aquests problemes per tal de fer reflexionar als
alumnes i que ens proposen solucions pròpies per a poder realitzar correctament
les activitats i a la vegada, evitar que es produeixin aquestes dificultats.
Respecte al desenvolupament psicomotriu dels nostres alumnes podem dir que
en general tant els xics com les xiques, estan prou ben desenvolupats en aquest
aspecte. Per una banda, trobem en els xics l'excepció de l´alumne autista, que
com hem explicat abans, li resulta més complex desenvolupar-se al mateix ritme
que la resta, ja que a la mínima que es posa un poc nerviós, es bloqueja
mentalment impedint-li seguir realitzant l'activitat en eixe mateix moment. En
canvi, una de les xiques presenta unes característiques boníssimes per a
practicar esport, i la resta, ens
sorprenen ja que es trobem motivades per a enfrontar-se als xics, sense cap
tipus d´inferioritat, és a dir, donen guerra als xics a l’hora de practicar
algun esport o de fer alguna xicoteta competició.
En definitiva, la majoria dels alumnes de 6é tenen els moviments motrius
suficientment madurs, és a dir, saben coordinar diferents moviments a la vegada
per a dur a terme i participar adequadament en les activitats que formen
aquesta unitat didàctica.
En quant a l’afectivitat, tenim un alumne no gaudeix de figura paterna per
unes determinades circumstàncies, per tant, pot tindre alguna carència afectiva
directa. Pel que fa al xiquet amb autisme, li costa fer actes afectius a la
resta, encara que l’ajuden a fer alguna cosa, no ho sap agrair com cal.
Per acabar, cal dir que al tractar-se d’alumnes de 6é de primària, ja tenen
un desenvolupament cognitiu suficient per a poder prestar atenció a les
reflexions del professor, com per a fer les seues pròpies reflexions.
Encara que hi hajen sols dos versions (la primera la borrarem), esta és la tercera i definitiva segons les teues revisions i comentaris de coses a millorar.
ResponderEliminarBueno, esto está casi. Ahí van algunas consideraciones:
ResponderEliminar- “teórica pero didáctica” solo teórica, la parte didáctica se presupone.
- “on s’ha jugat a pilota i raspall tota la vida” on tradicionalment s’ha jugat a pilota i raspall…
- “pilota i raspall” es como decir atletismo y salto de altura -el salto de altura es una modalidad del atletismo así como el raspall lo es de la pilota- yo lo dejaría en “on tradicionalment s’ha jugat distintes modalitats de pilota valenciana”.
- “CiL (Aula de Comunicació i Llenguatge)” Ojo, anteriormente no era CiL sino CIL. Unificad el criterio para las siglas, además lo que ponéis entre paréntesis debería estar junto a la primera vez que aparecen las siglas.
“de l´alumne autista” de l’alumne amb autisme. Tened en cuenta que el alumno es algo más que su enfermedad.
- “En canvi, una de les xiques presenta unes característiques boníssimes per a practicar esport, i la resta, ens sorprenen ja que es trobem motivades per a enfrontar-se als xics, sense cap tipus d´inferioritat, és a dir, donen guerra als xics a l’hora de practicar algun esport o de fer alguna xicoteta competició.” Desde una perspectiva feminista se podría pensar que tenéis unas bajas expectativas de la capacidad de las niñas a practicar deporte y por ello os sorprende que “le den guerra a los chicos” a quienes les presuponéis buenas condiciones. Pensad en cómo suena la siguiente frase: En canvi, una de les xiques presenta unes característiques boníssimes per a les matemàtiques, i la resta, ens sorprenen ja que es trobem motivades per a fer els problemas com els xics, sense cap tipus d´inferioritat, és a dir, poden competir amb ells en el concurs de matemàtiques de fi de curs. Dadle vueltas para utilizar un lenguaje no sexista.
Un saludo,
Rodrigo