ANÀLISI DEL CONTEXT (RECTIFICAT)

Hola a tots, aquest és el blog format per Paolo Fiarni, Carlos Alandete, Jorge Campos, David Plazas i Benjamín García, i serà utilitzat a partir d’ara per compartir totes les parts que comprendrà la nostra unitat didàctica d’aquesta assignatura. Seria tot un plaer que participareu si ho veieu convenient.

Hui anem a parlar de l’anàlisi del context on se donarà a terme la nostra unitat didàctica. Un marc reial en el que treballarem a fons per fer-ho el millor possible.

El CEIP San Francisco de Borja és un col·legi d'ensenyança publica, amb educació infantil i primària, que ofereix als seus alumnes la línia P.E.V. (Programa d'Ensenyança en Valencià) i incorpora la llengua anglesa en tots els cursos a partir dels 3 anys. Este centre està situat al centre del poble de Llombai, una localitat de la Ribera Alta (propera a Catadau i Alfarb) i que compta amb una superfície territorial de 55´6 km2 i una població d'uns 2.800 habitants.

Aquest centre educatiu pretén educar xiquets i xiquetes de diferents ètnies a través del coneixement, la solidaritat, la voluntat de les coses bones i la sensibilitat, tot açò motivant els alumnes i estimulant la creativitat i el talent de cada un d'ells. Quant al centre, les característiques que presenta són un tant inadequades tant per a l'alumnat com per al professorat, ja que, entre moltes altres, es troba en constants reformes, amb algunes aules inutilitzades, sense unes instal·lacions esportives (gimnàs) apropiades perquè els alumnes desenvolupen les classes d'educació física, aquest fet dificulta molt la posada en pràctica d’activitats psicomotrius quan el oratge no acompanya, per exemple si plou. En el cas de que el oratge fora negatiu per a eixir al pati, es faria una classe teòrica, però didàctica, mirant vídeos de esportistes amb alguna dificultat psíquica o física que hagen aconseguit auto superar-se a l’esport. El centre també compta amb un carrer a prop on s’ha jugat a pilota i raspall tota la vida i que ens pot servir per a posar en pràctica algun joc d’invasió. A més, comparteixen el frontó (part del pati de l’escola) amb el club de frontenis del poble, succés que ha fet patir als vestuaris (que després gasta l’escola) alguna agressió dels equips visitants de frontenis. Amés, com anem a enfocar la unitat didàctica als jocs i els esports, cal dir que no existeix camp de basquet, però si dues cistelles soltes enganxades a la paret. Pel que fa al futbol si que existeix camp de futbet i porteries col·locades com es degut i que al mateix camp estan pintades les línies de handbol també, però d’altre color per a diferenciar-les de les de futbet.

D'altra banda, el departament d'educació física està format per dos professors: Gregori, professor d'E.F., i Esteban, professor d'E.F. i tutor de 3r primària. Estos dos professors comparteixen un mateix despatx i s'encarreguen d'impartir les classes de gimnàstica a tots els cursos. Compten amb una habitació on guarden tots els materials necessaris per a l'assignatura, on gaudeixen de matalassos, pilotes de: futbol, basquet, tennis, medicinals, plàstic, etc. A més, tenen estic de hoquei, raquetes de tennis, bat de beisbol, etc. En definitiva, gaudeixen d’un material prou complet per a poder desenvolupar la unitat didàctica de jocs i esports.

Per últim, l'alumnat del centre pertany a diferents ètnies ,però estan ben integrats, les classes no sobrepassen els 20 alumnes i presenten el mateix nombre de xiquets i xiquetes. Hi ha unes aules crides CIL, on van uns 7 o 8 xiquets autistes, però també poden estar en els seus cursos de forma natural junt amb un professor de reforç.

La classe amb la qual durem a terme la nostra UD és tracta de 6é de primària, la qual hi està formada per dotze alumnes, entre els que hi ha 7 xiquets i 5 xiquetes. Dins d´aquest grup de xiquets, hi ha un que és autista però sols ve certes hores a la setmana ja que té la seua pròpia classe CiL (Aula de Comunicació i Llenguatge), però és capaç d´integrar-se dins del grup d´alumnes de la seua mateixa edat. Quan aquest alumne s´incorpora a la classe d´educació física, hem de adaptar en certa mesura les activitats corresponents per tal d´integrar-lo i fer-lo partícip de la manera més adequada possible. Es capaç de participar en totes aquestes activitats mentre no l´envolten tota la resta de forma incorrecta, ja que aquest s'atorrolla i es bloqueja, amb la qual cosa deixa de participar i acò és el que pretenem que no ocorrega, sobretot quan l'alumne autista és troba amb nosaltres a classe.

Pel que fa als alumnes repetidors, no hi trobem cap a classe, però si que hi ha dos alumnes entre els quals observem freqüentment problemes. Quan aquests dos es barallen a classe, interrompen les activitats i, per tant, fan perdre un temps que la resta podria aprofitar realitzant les activitats proposades. Així mateix, no actuem amb agressivitat davant d'aquesta situació sino tot el contrari, intentem aprofitar aquests problemes per tal de fer reflexionar als alumnes i que ens proposen solucions pròpies per a poder realitzar correctament les activitats i a la vegada, evitar que es produeixin aquestes dificultats.

Respecte al desenvolupament psicomotriu dels nostres alumnes podem dir que en general tant els xics com les xiques, estan prou ben desenvolupats en aquest aspecte. Per una banda, trobem en els xics l'excepció de l´alumne autista, que com hem explicat abans, li resulta més complex desenvolupar-se al mateix ritme que la resta, ja que a la mínima que es posa un poc nerviós, es bloqueja mentalment impedint-li seguir realitzant l'activitat en eixe mateix moment. En canvi, una de les xiques presenta unes característiques boníssimes per a practicar esport,  i la resta, ens sorprenen ja que es trobem motivades per a enfrontar-se als xics, sense cap tipus d´inferioritat, és a dir, donen guerra als xics a l’hora de practicar algun esport o de fer alguna xicoteta competició.

En definitiva, la majoria dels alumnes de 6é tenen els moviments motrius suficientment madurs, és a dir, saben coordinar diferents moviments a la vegada per a dur a terme i participar adequadament en les activitats que formen aquesta unitat didàctica.

En quant a l’afectivitat, tenim un alumne no gaudeix de figura paterna per unes determinades circumstàncies, per tant, pot tindre alguna carència afectiva directa. Pel que fa al xiquet amb autisme, li costa fer actes afectius a la resta, encara que l’ajuden a fer alguna cosa, no ho sap agrair com cal.

Per acabar, cal dir que al tractar-se d’alumnes de 6é de primària, ja tenen un desenvolupament cognitiu suficient per a poder prestar atenció a les reflexions del professor, com per a fer les seues pròpies reflexions.